Van passant els dies i vivim immersos en el desconcert, però confiant que hi ha un fil d’Ariadna que es va descabdellant de manera invisible per sortir del laberint (El fil d’Ariadna, Esther Vera, ARA 15/4/2018) Sort en tenim dels bons pensaments que si no…!
Aquests dies postelectorals de victòries morals, derrotes inexistents i conspiracions opaques, de trifulgues de pa sucat amb oli en definitiva, ja voldria jo pel meu poble -i per extensió pel meu país i per l’Estat- la política rasa que reivindica la Itziar González en aquest clarivident i contundent article del qual us copio uns fragments (Política rasa, Itziar González Virós, urbanista i experta en participació, ARA 12/3/2017).
Hi ha una política feta des de dalt. La fan persones i organitzacions que creuen tenir poder i que menystenen tots aquells que els han permès acumular-ne. És una política del contravincle. De promeses grandiloqüents incomplertes que ens aiguabarreja de desànim la vida petita de les nostres vides rases.
Hi ha una altra política d’aliances i cooperació recíproca. Una política d’horitzontalitat aplomada. D’obertura de rases on fonamentar projectes sempre més amplis, oberts i sempre en fuga. Una política antiparanoica i propera. Senzilla. Anònima i col·lectiva. Plena de detalls únics i de destresa que suma. Una botànica precisa de política rasa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú