En el marc del festival EVA, el dissabte 10, un bon espectacle al cementiri municipal de Vilafranca. “Ciutat dormitori”, amb les veus d’ARSinNOVA un cor de cambra amb participació vilafranquina i de cinc persones vinculades professionalment amb el sector funerari. Un molt bon espectacle de petit format que va comptar amb l’assistència d’un centenar de persones. Bona lletra i bona música. La consigna final, del tot il·lustrativa:
“Ningú no hauria de treballar mai.
Proletaris del món, descanseu”.
Sense canviar del tot del tema, i des d’ahir, ens estan atabalant amb la vida i la mort del Berlusconi, el Cavaliere de la teleporqueria. El paradigma de gairebé tot allò que desprecio.
No se m'acut un epitafi millor que aquest: Va fer el bé i el mal: el mal el va fer bé i el bé el va fer mal. A cagar a la via!
Un apunt biogràfic d’aquest personatge (El País): Silvio Berlusconi ha estat, sens dubte, la figura més influent de l'últim quart de segle a Itàlia. I per aconseguir-ho, sempre va saber que havia d'estendre el control als canals de comunicació i lleure on trobaria una gran classe mitjana creixent que dominaria el consum del país. Va ser l'empresari que va revolucionar la comunicació i la modernització -per bé o per mal- de la televisió, va fundar el primer partit/empresa més basat en les lleis del mercat que en les velles ideologies -ell sí que va inventar l'eslògan Comunisme o llibertat-, i va instaurar una cultura de l'ascens i l'èxit, del company i el nepotisme, en suma, que va calar tan profund a Itàlia que fins i tot Paolo Sorrentino la va retratar en un díptic que assenyalava tots els que van ser incapaços de resistir la temptació de posar-se al seu servei a canvi d'alguna cosa. A un país sencer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú