Memento mori, “recorda que moriràs”, és a dir, que ets mortal. A l’antiga Roma quan un general romà desfilava victoriós pels carrers, era seguit per un esclau que repetia aquesta frase per recordar-li com n’és, d'efímera, la fama i prevenir així que transgredís els límits de la seva condició humana.
El filòsof Josep Ramoneda reflexiona sobre el cel digital (Del ritual arcaic al cel digital. ARA 9/5/2023). Constata que estem davant d’una mutació de conseqüències imprevisibles en la relació dels humans amb la mort. Si se l’ha tret de casa per dur-la als hospitals, ara va camí de recuperar protagonisme en l’espai digital, on els humans habitarem indefinidament després de la mort. No estem lluny del moment en què hi haurà més morts que vius a l’univers digital.
En certa manera, estem creant un nou cel: un lloc al qual van els morts amb el factor afegit que ens permet creure que els podem seguir veient. I el que és més greu: que se’ls pot seguir utilitzant. En tot cas, és un nou espai de cultiu de l’obsessió de no desaparèixer completament de la Terra. Instal·lats en un terreny en què se’ns pot veure però no hi som. I la nostra memòria queda a l’albir d’un món sense límits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú