És possible acomiadar-se?

Aquesta és la pregunta de Pol Guasch i Clara Aguilar a l’ARA Llegim. Escriptor i compositora conflueixen al Festival Poesia i +
La gran pregunta amb la qual ens quedem és si és possible acomiadar-se, si és possible marxar dels llocs i, sobretot, què queda de nosaltres en ells i què queda d'ells en nosaltres.
La Marta Vives fa un apunt (El matí de Catalunya Ràdio, 28/6/2023) “la paraula del dia”, un minut escàs però d’alta intensitat. La paraula del dia ha estat acomiadar-se (donar comiat, prendre comiat).
Un fragment emotiu: si comiat i memòria tenen vincle mai és possible un comiat definitiu. I de com és la millor manera d’acomiadar-se d’algú o d’algun lloc.
De comiats n’hi pot haver de molts tipus però que siguin ben fets, que siguin serens i que no sonin com un res o com un absolut n’hi deu haver ben pocs.
Potser un bon comiat significa donar valor i estimar allò que es deixa enrere: un lloc, una persona, perquè la memòria ocupi aquell lloc on poder tornar de tant en tant. Som la nostra memòria.