Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

5 de juny del 2023

Ni pagesos ni industrials, residuals.

A l’Ara diumenge d’ahir un breu reportatge sobre la pagesia: “Els últims pagesos. El repte de trobar relleu”. Una pregunta clau: què menjarem quan se’ns jubilin els pagesos? i una dada brutal: dos de cada tres caps d’explotacions agràries a Catalunya tenen més de 55 anys. Cal doncs buscar les claus del futur d’un sector sense prou relleu generacional. Jo ja estic fent d’aprenent de pagès pel que pugui ser…
Avui, dia mundial del medi ambient, amb totes les mirades focalitzades en el volum insultant de tones de plàstic d’un sol ús que es llencen cada any (uns 400 milions de tones!) està bé de considerar l’emergència climàtica i ambiental com a desafiaments majùsculs… com també ho és la manca de relleu generacional de la pagesia i la ramaderia catalanes. Talment com les dues cares de la mateixa moneda. Del tot imprescindible el llibre de Dionís Guiteras “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals”. I una amenaça latent: no ser ni pagesos ni industrials sinó residuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada