Ni pagesos ni industrials, residuals.

A l’Ara diumenge d’ahir un breu reportatge sobre la pagesia: “Els últims pagesos. El repte de trobar relleu”. Una pregunta clau: què menjarem quan se’ns jubilin els pagesos? i una dada brutal: dos de cada tres caps d’explotacions agràries a Catalunya tenen més de 55 anys. Cal doncs buscar les claus del futur d’un sector sense prou relleu generacional. Jo ja estic fent d’aprenent de pagès pel que pugui ser…
Avui, dia mundial del medi ambient, amb totes les mirades focalitzades en el volum insultant de tones de plàstic d’un sol ús que es llencen cada any (uns 400 milions de tones!) està bé de considerar l’emergència climàtica i ambiental com a desafiaments majùsculs… com també ho és la manca de relleu generacional de la pagesia i la ramaderia catalanes. Talment com les dues cares de la mateixa moneda. Del tot imprescindible el llibre de Dionís Guiteras “Lligar-se bé les espardenyes. Solucions rurals als reptes globals”. I una amenaça latent: no ser ni pagesos ni industrials sinó residuals.