M’acabo d’assabentar de la mort del Matias Vives aquesta matinada. Ha estat el desenllaç de 3 anys llargs de combat amb el càncer.
Com diu en Narcís Comadira, quan la mort ens ve a buscar i se’ns emporta sempre ens mostrem sorpresos. Som mesells. Sabem el que ha de passar i ens sorprenem, com si els humans fóssim d’alguna manera eterns. La mort suscita ràfegues de records i sentiments.
En Xavier Antich diu que no sabem què fer amb la mort. Sobretot amb la mort dels que ens estimem, que és l’única i inconsolable. No busquem consol, perquè no n’hi ha, només records que ens arrapen a la vida que ens manca, a les paraules compartides, a les hores viscudes en comú. Tota mort pròxima ens deixa sempre una ferida amb què sabem que haurem de viure.
De fa uns 50 anys que conec el Matias. Companys de partit -PSUC- i de lluites durant un parell de dècades, sempre he admirat la seva tasca política com a diputat al Parlament. Tot i que els darrers anys hem estat desconnectats, també és cert que hem mantingut un contacte mínim però sentit i volgut.
El 20 de gener passat em veia saber que li havien agradat uns quants microrelats que li havia fet arribar i a la pregunta que jo li feia: Com anem, Matias? La lluita continua? em responia de forma sintètica però rotunda: “Tot en ordre, dins del desordre general. 😜 La lotta continua. ✊☘️🤞”
Bé, tot això s’ha acabat. En conservem el record. Maleïda mort!
PS Al programa “El matí de Catalunya Ràdio” del 28/6/2023 la Marta Vives fa un apunt, “la paraula del dia”, un minut escàs però d’alta intensitat. La paraula del dia ha estat acomiadar-se (donar comiat, prendre comiat).
El públic que seguim el programa hem intuït ràpidament a qui anava dirigida la paraula del dia. La Laura Rosel ha estat cessada del programa que a partir del setembre conduirà Ricard Ustrell, que li han pres la cadira vaja.
Són paraules sentides les de la Marta Vives, que serveixen per aquest comiat i per altres. Pel del Matias Vives, també. In memoriam. És un minut escàs, del 22 al 23:10’ d’aquest tall de veu https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-de-catalunya-radio-de-7-a-8-h-28062023/audio/1176732/
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú