Ha deixat la direcció del diari Berria després de trenta anys de ser-hi al capdavant (els deu primers anys, amb el nom d’Egunkaria). El motiu és la jubilació, però també les ganes de deixar pas.
Ens va explicar amb detall al sopar esmentat la seva detenció i tortura, la situació al País Basc, l’essència del periodisme i la necessitat de plantar cara a tanta i tanta misèria política.
Va ser un bany de realisme i de política rasa on vaig prendre consciència dels angles morts de la democràcia -que eren i encara són molts-. El seu testimoni, excepcional. Inquiet, extravertit, actiu, simpàtic, ha fet del diàleg la millor eina per a promocionar el seu diari, l’únic en èuscar de tot el País Basc.
Cinc dies d’horror. Les tortures que van patir ell i els seus companys quan els van tancar Egunkaria les hauríem de tenir més presents. Com també les respostes en defensa de la democràcia: des de l’equip que l’endemà mateix va fer sortir l’edició del diari mentre torturaven als seus caps, fins als milers de persones que van sortir al carrer i van donar diners perquè es fes aquest nou diari que es diria Berria. Aquest era i aquest és el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada