Avui no sortim en bici. A les 7h surto a caminar. Em decideixo per la ruta del colesterol, la ruta de la muntanya de sant Pau. El dia ja fa uns minuts que ha despuntat i estem a 18 graus de temperatura, genial. Només unes quantes garses cridaneres trenquen el silenci matinal. Ni cristo pel camí d’anada, de tornada, cap a les 8, sí que he trobat una dotzena de caminaires, un ciclista i un parell de gossos. I a les 8 i 5 minuts repiquen les campanes del monestir de Clausura. Les poques monges que encara hi queden de ben segur que ja fa hores que feinegen.
Del del balcó de les Clotes fins a casa, cap a ¼ de 9, encara trobo desenes de joves que no es decideixen a anar a dormir. Els seus cossos cansats es resisteixen a acabar la jornada d’oci nocturn.
Passo a buscar el diari pel quiosc i, rambla avall, constato un cop més que la venda de diaris en format paper ja fa anys que no és cap negoci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú