Ja d’entrada una confessió prèvia. Aquest individu és dels que més urticària em provoca.
I ja no només perquè està podrit de diners (219,6 milers de milions de $ segons Forbes, que també) sinó per l’aurèola de nou ric sense escrúpols ni sentit del ridícul que arrossega. Que sigui la persona més rica del món no hauria de ser cap obstacle per tenir una actitud sensata i una mirada cordial amb la resta de mortals. D’altres multimilionaris van pel món sense aquestes ínfules de grandesa ni aquesta ostencació i aquesta arrogància malaltissa i neuròtica.
Musk també ha estat criticat per difondre informació errònia sobre la pandèmia del COVID-19 i per les seves altres opinions sobre assumptes com la intel·ligència artificial, les criptomonedes i el transport públic.
Avui ha materialitzat la compra de Twitter després d’uns mesos d’especulacions estúpides. Segons ell per intentar ajudar la humanitat. La seva primera piulada no té desperdici: l’ocell està alliberat.
Com que no. No necessitem salvadors ni àngels de la guarda. El que necessitem és gent emprenedora que toqui de peus a terra i amb esperit de servei a la comunitat. O és que és impossible ser l’home més ric del món i no convertir-se en un egòlatra de pa sucat amb oli.
A cagar a la via, Elon Musk!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú