Dino amb la Montse i l’Àngels a cal Joanet, al carrer Comerç. Elles ja fa anys que estan jubilades i jo ara tot just m’estreno. Tots tres mestres que hem treballat al CRP de l’Alt Penedès.
Ens apreciem. Ens posem al dia i dinem sense pressa. Em regalen, amb motiu de la meva recent jubilació, el darrer llibre de la Delphine de Vigan, les gratituds, d’edicions 62.
De la Delphine he llegit Res no s’oposa a la nit (2012), una reflexió extraordinària sobre les relacions maternofilials, no sempre fàcils.
Com que això d’estar jubilat és una bicoca, en arribar a casa, em cruspeixo les 153 pàgines. Entenc que és una obra menor, delicada i tendra, que et permet llegir en horitzontal i en diagonal a estones.
El llibre és un himne a l’afecte, a l’agraïment, a tots aquells sentiments que ens uneixen i que ens fan humans.
Un fragment a tall d’exemple: T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.
Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada