Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

20 d’octubre del 2022

Carles Capdevila & Eva Piquer 16/9/2022

Fa uns dies comentàvem  la tasca d’aquesta parella. Dues persones de gran calibre.

Repassava el recull d’articles La vida que aprenc del Carles Capdevila. Un recull molt bo d’articles, una obra mestra del periodisme, especialment els dels darrers mesos de la seva vida. La sinceritat, la confiança, la fortalesa d’ànim i la intimitat trascendent són ben presents. El text que porta per títol Fa de mal dir que tens càncer  és extraordinari. 

Una peça que conhorta davant les maltempsades del destí, encomana esperança, injecta coratge, i fa un xic més planer el camí de la vida a persones que experimenten, com va dir ell, un atac sobtat de realisme mèdic (JM Casasús).

L’Eva Piquer, mare del fantàstic digital Catorze és una articulista molt però que molt solvent. Els seus articles, les seves ressenyes lectores són de primera. Amb reflexions que tomben. Només una a tall d’exemple: naixem sols, morim sols i entremig intentem een va entrar dins les solituds dels altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú