Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

20 d’octubre del 2022

Vilanova i la Geltrú 8/10/2022

A la tarda passo un parell d’hores a Vilanova. Tot sol. He acompanyat el Martí i l’haig de passar a recollir al cap d’una estona. Em retrobo amb la Vilanova -i la Geltrú!- després d’un temps d’absència.

Fa un temps tardoral. A partir de mitja tarda les terrasses s’omplen de gent i les botigues fan goig. Molt de trànsit. Una gentada pels carrers i les places. Es fa inevitable la comparança amb Vilafranca, a favor de mar val a dir.

De la Geltrú fins baix a mar. El mar! Sempre recomençant. Es troba a faltar, terra endins, de la mateixa manera que es troba a faltar l’ambient de les terrasses plenes a mitja tarda, la flaire de la mar salada i un cert cosmopolitisme en l’ambient. Molt més que el barri marítim de Vilafranca!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú