Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

21 d’octubre del 2022

Venir de l’hort

Venir de l'hort, portar a l'hort... que n'hi ha de frases fetes. He anat a l’hort aquest matí a regar i a plantar més gènero. Més bròcolis, enciams, porros i cebes tendres. . 

Quines bones vibracions quan constates com van creixent les plantes setmana a setmana! Per sort, i de moment, ni els talps ni els cargols ni els cucs ni els porcs senglars han fet cap malesa, que tot arribarà.

La ruta en bici ha estat aquesta: passar pels vivers, anar a l’hort a fer la feina i tornar cap a casa. Un parell d’hores tot plegat. He fet esport i he col·laborat una mica en la tasca tan necessària de tirar endavant una agricultura de proximitat i sostenible.

Ja comença a fer goig tot plegat!


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú