L’afer Dalmases reuneix tota una sèrie de requisits i d’implicacions de primera magnitud, més enllà de la pugna interna entre els diferents sectors de Junts x Catalunya, que el fan digne d’estudi i de reflexió política.
L’ànsia de poder, la fidelitat inequívoca a una persona o una causa (quelcom semblant a allò tan odiable del todo por la patria), el despotisme envers la discrepància, el maquiavelisme en la presa de decisions, l’arrogància, la crispació injustificada, la neurosi pel que fa a la percepció del món, l’ús delictiu de les xarxes socials…
La sensació d’impunitat manifesta que es desprén de tot aquest afer amb la subdirectora del programa FAQS que es va arribar a sentir intimidada, amb la Magda Oranich encarregada de l’elaboració de l’informe sobre el cas i, pel que sembla, la intimidació a altres diputades del seu mateix grup polític fan que aquest cas sigui paradigmàtic, exemplificant, lamentable, esperpèntic i repudiable. Qui paper més galdós de tota la gent implicada, per activa i per passiva.
Jo també li desitjo al Francesc de Dalmases una ràpida recuperació després de l'atac d'ansietat que es veu que va tenir ahir abans de l'executiva del partit. D'aquest ensurt se’n sortirà. I sospito que ho farà amb més celeritat que les seves víctimes
Políticament ja és un cadàver a parer meu. No ens fan cap falta polítics d’aquesta mena. Bon vent i barca nova!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada