Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

20 d’octubre del 2022

Ventura Minguella 7/10/2022

Amb el Ventura ens coneixem des de fa una pila d’anys, ni més ni menys que 49. Treballava amb els pares a Montblanc i algun cop havíem fet alguna caminada per la Conca i pels Pirineus.

Esl darrers 30 anys pràcticament no ens hem vist. Només hem parlat en moments d'infortuni, bàsicament en funerals familiars.

Me n’assabento que aquest estiu ha fet la matada de caminar 1.542 km, de Bèlgica fins a París, en dos mesos. Un final de tour espatarrant en solitari. Increïble al meu entendre!

Avui, dia plujós i tardoral, hem dinat plegats a casa i ens posat al dia. Mare meva!

Com ens ha canviat  la vida en 30 anys! És bo retrobar-se al cap dels anys i connectar amb un passat comú, sense més nostàlgia del compte.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú