Tal dia com avui del 1966, a trenc d’alba, un camió de petit format va traslladar els pares i els seus fills, la meva germana i jo mateix, del petit poble de El Cubillo (Conca) a Montblanc, a la Conca de Barberà. Un viatge de més de 400 km per carreteres de trànsit escàs.
Amb tot a sobre: uns quants mobles imprescindibles, uns pocs estris i objectes personals i un determini ferm, ple de dubtes i carregat de nostàlgia. La decisió més valenta i ferma que van prendre els pares al llarg de la seva vida, amb tota seguretat, i de la qual mai no els estarem prou agraïts.
Els 43 anys del pare, els 48 de la mare, els 12 de la meva germana i els meus 6 anys es posaven en marxa cap a un destí desconegut i deixant enrere una vida ruda i difícil en un petit llogaret de la meseta castellana. Una vida de pagesos amb un ramat d’ovelles i sense cap mena de comoditat ni de perspectiva de futur. Supervivència en estat pur.
El canvi va ser radical. El Montblanc dels anys 60 res no tenia a veure amb el pueblo, que és com els pares es referien quan parlaven del seu poble natal. Els pares van fer de grangers avícoles i hortolans la resta de la seva vida laboral. Van reconduir la seva vida, es van reubicar i van tirar endavant, tot i que sense abandonar mai l’enyorança de la vida passada. Els fills vam canviar també radicalment les nostres rutines diàries.
Jo vaig començar a anar a escola doncs al poble no n’hi havia. El primer dia de classe, a l'hora del pati, aprofitant que la tanca estava feta malbé, em vaig escapar cap a casa, però de res no em va servir. Des de llavors i fins l’estiu passat que he anat a classe -ja sigui com alumne o com a mestre- excepte l’any que vaig fer els servei militar.
De vegades penso, com el Theodor Kallifatides a Una altra vida, encara, sobre el gran “i si?” de la meva vida. L’emigració. Quina vida hauria viscut si no hagués marxat de el Cubillo? Qui seria? Què seria? Tanmateix el gran “i si?” persisteix. Convé no oblidar els orígens.
A hores d’ara, ja com a mestre jubilat, torno als orígens, a l’agricultura, al cultiu de la terra. Com a pagès auxiliar i amb ganes d’aprendre l’ofici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada