A l’ARA criatures del 18/2/2022 hi ha un article molt interessant: Criatures d’alta demanda. Manual d’instruccions. Són infants molt actius i absorbents, mengen sovint, es desperten a la nit, no saben calmar-se sols i són molt sensibles a la separació. El concepte d'alta demanda és recent i designa un patró de conducta, no pas cap malaltia. Exigeix molta, molta paciència, però sobretot informació, que no abunda gaire.
Discernir si un infant és o no d’alta demanda no és fàcil; la percepció que en tinguin els progenitors i la dels professionals poden divergir. En general, acostumen a ser infants amb dificultat per regular-se, i els costa més adquirir autonomia. Es tracta d’una manera de ser que s’ha d’anar acompanyant i a la qual s’ha de donar resposta amb seguretat en la criança i l’educació.
Immediatament penso en els nets i netes d’alguns amics. En la criança a demanda que ara està tant en moda entre moltes parelles joves. En el menjar i dormir quan els vingui de gust, en el contacte permanent amb els progenitors, en algunes rutines a l’hora de menjar, en la necessitat de dormir al mateix llit que els pares o si més no sense baranes de cap mena, criar sense bolquers…
Que potser hem perdut l’oremus? Tinc curiositat per l’evolució d’aquests nadons. Constatar quina repercussió tindran aquestes pràctiques en el seu caràcter i la seva personalitat. Tant de bo no m’emporti cap sorpresa ingrata!
La vida moderna té moltes coses realment sorprenents i d’alta sensibilitat. De vegades, però, trobo a faltar una certa dosi de sentit comú. També constato una desvalorització de l’experiència de la gent gran, i això tampoc no hauria de ser ben bé així.
Som mamífers i si s’ha estat prou generós (o temerari) com per a portar una criatura a aquest món doncs també s’ha de ser capaç de fer-la créixer amb criteri i sentit comú.
I un desig: no convertim tots els infants en criatures d’alta demanda, que tampoc no cal.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada