Boomer (búmer) és algú entre 50 i 75 anys, si fa no fa. Com ara jo, vaja (1960). Aquest estiu he llegit un parell de llibres al respecte: Sóc un boomer (Rafael Vallbona, Destino, 2022) i l’assaig Generació Tap (Josep Sala i Cullell, Ara llibres 2020).
Un assaig polèmic el del Josep Sala, un atac directe a una generació que porta més de tres dècades remenant les cireres i que es resisteix a cedir el relleu. Tota una teoria social, cultural, econòmica i política en clau divulgativa al voltant d’aquesta part de la població que agrupa els nascuts entre 1943 i 1963, i les tres generacions que han vingut a continuació: la X (1964-1981), els mil·lennials ((1982-1996) i la generació Z (1997-2015). Aquí caldria afegir la generació silenciosa (les persones que tenen entre 75 i 90 anys) i la generació alfa, la dels més petits, que també s’anomena la generació dels screeners perquè estan davant de les pantalles gairebé des que neixen.
La sentència de Josep Sala és demolidora: a més de continuar ocupant el poder els búmers han manipulat el sistema per protegir-se, a canvi d’arruinar els seus fills i nets, i han salvat la crisi molt millor que els seus descendents.
Ja el 2013 l’autor arribava a aquesta conclusió en un altre article: la dictadura de la Generació Tap es basa en la precarietat imposada als més joves i està impedint que hi hagi idees noves, que es renovin les cares, que la societat pugui prosperar. I el que és el pitjor, el control que té dels mitjans perquè no se’n parli.
Sala i Cullell denuncia la doble escala salarial de les fàbriques, les jubilacions amb pensions més altes que les de les generacions anteriors, que, a més, superen els sou mitjà dels joves i el fet que els pensions d’ara ja s’estan pagant amb deute públic
El Jordi Nopca a l’article La generació Tap o com conservar el poder arruïnant fills i nets (ARA, 10/10/2020) comenta a bastament l’assaig.
L'esperança de vida no para de créixer mentre descendeix la natalitat. D’aquí a una dècada el 25% de la població tindrà més de 65 anys. Alguns sociòlegs ja parlen d’una quarta edat i, sigui com sigui, l’envelliment de la població suposa un dels majors reptes als quals han de fer front les societats occidentals.
Destaco i comparteixo el paràgraf final de l’assaig Generació Tap (pàg. 226): La successió biològica és tan implacable com necessària i tots plegats passarem avall. El dubte és si serem capaços d’aprendre dels errors i deixar el món una mica millor als que vinguin a continuació. Perquè, si no, de què haurà servit tot plegat?
Segons l’any que vas néixer ets d’una generació o una altra. No he triat pas doncs la meva. Estic content i satisfet de l’època que m’ha tocat viure. I, també, preocupat pel present i pel futur dels meus dos fills mil·lennials.
Sóc filla del meu temps,
impotent de miracles.
Monsterrat Abelló
Més informació: https://llegim.ara.cat/actualitat/generacio-tap-conservar-arruinant-fills_1_2560794.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú