Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

25 d’octubre del 2022

Llavors d'Arcadi Oliveres. Rebost solidari

Recupero el darrer llibre de l’Arcadi Oliveres: Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar (Angle editorial, el fil d'Ariadna, 2021). Un compendi de reflexions sobre la globalització i les seves coordinades. L’Arcadi ens adverteix: estem obligats a l’esperança perquè l’esperança és l’únic motor per a l’acció.

Llavors d’Arcadi Oliveres és el títol de l’acte d’homenatge que retrà la comissió de solidaritat i cooperació de Vilafranca a l’economista, professor i activista social mort l’any passat. L’acte tindrà lloc aquest dimarts 25 d’octubre, a les 19h, a l’auditori del Vinseum i hi participaran l’historiador penedesenc Ramon Arnabat, entre d’altres.

Aquesta tarda m'he estrenat com a col·laborador del Rebost Solidari de Vilafranca del Penedès. Un parell d'hores que, setmanalment, dedicaré a la causa comuna. He conegut la mitja dotzena de voluntaris que coincidirem els dimarts a la tarda a l'avinguda del Garraf, 20.

A la vila unes 500 famílies són usuàries d'aquest servei. Avui n'he conegut unes quantes. I també he constatat amb quina dignitat es pot portar la pobresa: amb vestit d'home i corbata. I la mirada neta, sense cap ombra ni cap tel de vergonya.

A l'última entrevista de l'Arcadi Oliveres el març de 2021, ja deia que t'asseguro que perdrem la por; ja l'estem perdent tots. Paraula d'Arcadi!


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada