Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).

20 d’octubre de 2022

Mir Geribert, príncep d'Olèrdola 1/10/2022

Avui tindrà lloc  un dels actes centrals de l’any Mir Geribert. El local sant Jaume de Moja  acollirà la jornada d’estudi Mir Geribert, príncep d'Olèrdola, mil anys després.

No hi podré asistir-hi doncs de fa temps que tenim organitzada una escapada en grup de cap de setmana a la Cerdanya, tot i que la figura de Mir Geribert m’interessa, i molt!

L’any mil el Penedès era un territori fronterer dels cristians davant dels sarraïns. 

Mir Geribert (?-1060) el 1041es proclamà príncep de la segona ciutat més gran de la Marca i va protagonitzar una de les revoltes feudals més llargues amb el compte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. La cosa però es coia des de feia anys

El 1058 es redactà una sentència condemnatòria contra Mir Geribert i el 1060 va morir, formant part d’una expedició contra el castell de Mora d’Ebre. 

Gairebé mil anys després, amb la mirada posada a la vegueria Penedès, penso en la necessitat de figures com ara la seva en el panorama polític de casa nostra.

I, per proximitat, em ve al cap el forn de pa Mir situat a la Parellada cantonada amb el carrer Pou de la Pina, tancat el 2015 després de 53 anys de servei comunitari. Quines coques! I quin personal tot sigui dit! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada