Llegeixo al Crític un article de l’Eudald Espluga: ens autoexplotem 24 hores al dia. Mai podem desconnectar Presenta el seu darrer llibre No siguis tu mateix. Apunts sobre una generació fatigada (Destino).
Cansats, fracassats, ansiosos, empresaris de si mateixos, precaris, narcisistes… Com es defineix una generació gestada a l’ombra del neoliberalisme? És la pregunta del llibre.
Rellegeixo en diagonal els fragments subratllats del llibre La societat del cansament de Byung-Chul Han (Herder, 2015). Segons l’autor, tota època té les seves malalties emblemàtiques. L’inici del s. XXI, des d’un punt de vista patològic, no seria ni bacterial ni viral sinó neuronal. Aquestes malalties no són infeccions, sinó estats patològics que segueixen el seu torn de dialèctica, però no una dialèctica de la negativitat, sinó de positivitat, fins el punt que se’ls hauria d’atribuir un excés d’aquesta.
Conec gent del meu entorn immersa en dinàmiques de treball alienadores i destructives i us asseguro que són històries lamentables, tòxiques i preocupants. La feina (tant si en tens com si no) no ho és tot però és un component molt important del nostre dia a dia. Paraula de jubilat acabat d’estrenar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú