Miquel, Martí… i prou. Per molts anys!

Algú va dir que potser la raó que tinguem calendaris i marquem la vida en anys radiqui que el mateix cicle brinda esperança. El rellotge anual pot començar a funcionar a qualsevol moment dels dotze mesos
Necessitem inicis frescos i noves oportunitats, i saber també que encara disposem de punts de partida, tot i haver-ne desaprofitat uns quants. .
A casa estem d’aniversaris. Avui el Martí en fa 26 i el dia 7 el Miquel en farà 28.
En el seu cas vull pensar que el millor encara els ha d’arribar. I que la vida té sentit per les coses que ens queden per fer, per dir i escoltar.
Del que es tracta és de tenir una bona carta de navegació, de mirar el futur amb cautela i a la distància curta, de no encallar-se i començar a donar voltes sobre un mateix.
No veiem les coses com són sinó com som. I jo els veig prou bé. Els desitjo un bon any, que portin una vida senzilla, que donin importància al que és bàsic, sense estrès i en pau interior.
Som el que recordem però alhora, no en tenim prou amb els records sinó que també necessitem tenir els fills a prop. Res no seria ben bé igual sense la seva presència.
Els estimem amb una intensitat tal que, de vegades, pot arribar a fer patir. Els estimem tal qual, sense additius, ni colorants ni conservants. Tal com sou.
Poèticament parlant diria que

tota la nostra vida es lliga a vosaltres

com en la nit les flames a la fosca-

Per molts anys! Una abraçada immensa -que no de cortesia-.