El Mediterrani, un mar original

Fa 6 milions d’anys el Mediterrani es va reomplir, després d’un període en que havia quedat gairebé sec.
És considerat un mar molt jove i només té el 0,8% de la superfície marina mundial.
Gairebé no té marees, és molt tancat -la seva única obertura és l’estret de Gibraltar-.
Rep molt l’impacte de les costes que l’envolten. A diferència de les illes del Pacífic, que estan envoltades de mar i més mar, aquí és com un gran llac del qual totes les costes pesquen i contaminen.
És el meu mar de referència. Jo el vaig veure per primer cop i m’hi vaig banyar als 8 anys, al Serrallo, a Tarragona, i encara tinc la imatge grabada -per sempre més- a la meva memòria.
Des de fa dècades s’ha convertit en el cementiri més gran de vides humanes, de persones que marxen del sud per arribar a Europa, que ja no les espera ni les vols. No em direu que no és ben trist!
Com diu en Pep Quintana (Ni l’apuntador. Els llibres del Setciències, 2014):
“De sempre que han anat mal dades. Tenien fam. I la Mediterrània de l’estret se’ls va engolir.”