Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

17 de maig del 2024

D’on venim, on anem i sobretot… quan ens costarà triar el 133è president de la Generalitat

Josep Maria Solé i Sabaté, historiador de solvència contrastada, ens il·lustra sobre la història de la Generalitat (D’on ve el 133 president?. ARA 12/5/2024).
La Generalitat, fundada el 1359 és una de les institucions de govern més antigues del món, com va recordar Pau Casals a les Nacions Unides el 24 d’octubre del 1971: “I am a Catalan”. Dues setmanes després es fundaria l’Assemblea de Catalunya.
La Generalitat, anomenada Diputació del General a l’edat mitjana, va ser inicialment un organisme temporal econòmic. La derrota del 1714 ho va desmantellar tot.
L’any 1914, coincidint amb el 200 aniversari de l’abolició de la Generalitat, altre cop Catalunya recuperava un ens propi, la Mancomunitat, que “no era res però era camí de tot”. Actuava a partir de la suma de les quatre diputacions provincials fent una tasca ingent d'un extrem a l'altre del país malgrat els escassos recursos.
El gener del 1934, Lluís Companys rellevaria Francesc Macià. Va pronunciar una frase concloent: “Els catalans només ens tenim a nosaltres”. Jutjat en consell de guerra va ser executat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940. Va ser un crim d’estat.
Els presidents més recents: Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès, molts d'ells víctimes també de la repressió, fins a arribar al moment actual.
El 133è president podria haver d’esperar però sigui qui sigui haurà de fer front a una societat molt complexa en una Espanya que no sap com encarar en democràcia les reivindicacions catalanes.
A veure si amb un vers sóc capaç d’aportar una mica de llum a la foscor ambiental.

Qui serà el 133?
Des del 1359
que la cosa persevera
amb llargues interrupcions
i política matussera.

La Generalitat ve de lluny
gairebé 700 anys d’història
hi ha hagut de tot, bo i dolent,
alguns anys, de molta glòria.

Berenguer, Vilamala, Macià,
Companys, Irla, Tarradellas,
Pujol, Maragall, Montilla, Mas,
Puigdemont, Torra, Aragonès
                                -i qui més?-

Qui serà el 133?
si això ara és cosa de 3
tots amb arguments de pes
mare de Déu quin estrès!

Fer un sorteig no és mal sistema
ja som al cap del carrer
que amb daus, cartes o palletes
ens treguin d’aquest merder.

Ciutadans de Catalunya!
carregueu-vos de paciència
que la cosa va per llarg,
una mica d’indulgència.

Això no s’aturarà
no en falten quatre ni cinc
de presidents, molts en falten,
fins arribar al 155.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú