Sembla ser que els xinesos tenen la voluntat de colonitzar la Lluna. El 3 de maig van enviar una nau a la cara oculta amb la intenció de prendre mostres dels materials lunars, ja pensant en la seva explotació i en l'establiment d’una estació permanent.
El record televisiu més antic que tinc és justament el de l’arribada a la Lluna l’estiu de 1969 per part de l’expedició nordamericana, i d’això ja fa 55 anys.
Ja ha començat també una altra polèmica còsmica. La Lluna, com l’espai exterior, no té amo però això és una veritat a mitges. Serà, i és, de qui hi pugui arribar, de les tres o quatre potències mundials amb prou poder i tecnologia per colonitzar-la. I la resta ens quedarem amb un pam de nas, com sempre. O no?
La Lluna és la protagonista de mil i una històries. Pink Floyd ja va fer un àlbum musical extraordinari: The Dark Side of the Moon.
I jo, ingenu de mi, sempre tinc el dubte existencial, que no moral, de si la Lluna ens espia o ens il·lumina. No serà que estic a la lluna de València?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú