Cada cop és més usual arreu això de trobar portes i finestres tapiades, fins i tot les d’obra nova, baixos i primer pis, com a mesura dissuasòria per tal d’evitar l’ocupació de cases i pisos. No em direu que no és trist!
El que és lamentable i imperdonable és la dificultat d’accedir a una vivenda digna, i no només parlo de la gent jove sinó de tothom.
L’habitacle és l'àmbit de tots els àmbits, la primera baula sense la qual no hi ha dignitat ni vida pròpia. És indigne i imperdonable el treballar per ser pobre, la impossibilitat d’accedir no ja a una habitació pròpia -com diria la Virginia Woolf- sinó a una vivenda digna a un preu raonable.
El sistema capitalista és depredador, no té escrúpòls. I la classe política ha estat incapaç d’evitar la conversió d’un dret, el dret a la vivenda, en un objecte de mercat sense regulació.
Un fracàs monumental que enterboleix i dificulta enormement la vida de molta, molta gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú