Exposicions. L’experiència de l’art

Tinc amigues artistes que acaben de tancar exposicions d’arts visuals (Maria Ferret Raventós: “Viatge al meu inframón, de l’inconscient al conscient” i Neus Villar-Cortàzar: “El vel de la ignorància”) i també l’Anna Rovira, codirectora de la galeria d'art contemporani Palmadotze, que basa la seva programació en l'alternança d'exposicions. L’actual: “I la paraula es va fer carn”.
Em venen al cap algunes exposicions del tot trencadores, que n’hi ha per tots els gustos.
1- Un museu suec exposa dos sensellar com a obres d’art. La parella posa en una de les sales d'art contemporani durant dues hores al dia a 15 euros cada hora. Luca Lacatus, de 28 anys, i la seva parella, Marcella Cheresi, que està embarassava, pidolaven als carrers de la capital sueca quan van ser contractats per posar en una sala d'exposició. Més
2- Tres sales buides i una exposició polèmica. Parets nues, llums brillants i bancs pintats de blanc componen el paisatge amb què es troben els espectadors que recorren tres sales d'un museu a la província argentina de Còrdova, en el marc de l'exposició de l'artista argentina Dolores Cáceres. "L'exhibició està pensada com un concepte de disrupció, com un buit que parla, que és ple de preguntes, i que busca transferir la responsabilitat a l'espectador perquè reflexioni sobre què li diu", explica l'artista. Més
3- Torna a Barcelona una exposició que es visita despullat. El MAC presenta dues de les peces "més significatives de l'art grec". L’exposició mostra fotografies de l’artista Lugini Spina a través de les quals descobrir dues estàtues del segle V aC que es van trobar al mar l’any 1972. Els visitants i guies del museu hauran d'anar sense roba –poden portar sabates– per sentir “la mateixa situació que estan les escultures, completament despullades i rodejades d'altres cossos”. En paraules del creador de l’exposició, l’objectiu és “crear un diàleg amb la cosa clàssica que tingui una força transversal pròpia i que no sigui res anacrònic”. Més
4- “Un got d'aigua mig ple per 20.000 euros”. Es tracta d´una de les obres més controvertides de l´edició de l´ARCO 2015. Un got mig ple o mig buit, segons com es miri, que es pot comprar per la ni més ni menys xifra de 20.000 euros. La peça, obra de l'autor cubà Wilfredo Prieto, llueix a l'estand de la galeria Nogueras Blanchard, amb seu a Madrid i Barcelona. Més
Doncs això, que no serà per falta d’exposicions. A BCN a data d’avui, unes quantes que es recomanen:
1- “Subúrbia. La construcció del somni americà”. AL CCCB. 20 març — 8 setembre 2024. Més
2- “Chiharu Shiota, cadascú un univers”. Fundació Tàpies. Més
3- “Dues pedres. Paisatges persistents”. Construccions de pedra seca. Palau Robert.Fins al 2 de juny, a les Sales 1 i 2 Més
4- “Subirachs. En essència”. Artur Ramon Art. Escultura i dibuix. 1952-2002. 11 d’abril de 2024 / 31 de maig de 2024. Més
A Vilafranca, “Hybris & Nemesis” de Dominique Gaucher, a la capella de sant Joan. I, al Vinseum, “129 vides. La pesta negra a la Vilafranca medieval”.
De propina, us enllaço una bona reflexió artística: “El paper de l’art” (Maria Palau. El Punt Avui 26/1/2024). Més
Apa doncs, anem d’exposicions… amb roba i complements, per no donar la nota ni acabar a la comissaria dels Mossos.