Nascut a París el 13 de juliol de 1941, l’actor Jacques Perrin, el Salvatore adult de “Cinema Paradiso”, ha mort el 21 d’abril del 2022 als 80 anys. Revivim una de les escenes més especials d’aquesta pel·lícula. Petons de cine… de quan es podia i de quan no es podia petonejar.
Visca les abraçades sinceres, joioses, plenes d’alegria diu la Sílvia Soler (L’art d’abraçar. ARA 6/4/2024). L’abraçada és la manera més universal d’expressar afecte per algú. Però no tothom en sap. Hi ha qui abraça com si t'envestís, o qui deixa anar tot el seu pes al teu damunt.
Hi ha abraçades massa formals, hi ha abraçades massa invasives, que pràcticament et deixen sense respiració. I finalment hi ha –i són les pitjors– les abraçades que es fan com un tràmit, que no volen dir res.
Cadascú de nosaltres guarda en la memòria algunes abraçades especialment significatives, les que vam fer o rebre en moments dramàtics o d’absoluta felicitat.
Visca les abraçades amb alegria, complicitat i sentiment. I ben lluny els petons i les abraçades de cortesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú