A la sala Zazie es projecta “Ooh La La”, una comèdia francesa divertida i enginyosa al voltant dels prejudicis socials i nacionals.
Alice i François estan a punt de casar-se i decideixen reunir les seves dues famílies. Per a l’ocasió han preparat un regal molt especial per als seus pares: unes proves d’ADN perquè tots puguin conèixer l’origen dels seus avantpassats. Però la sorpresa es converteix en fiasco.
La cinta, realment molt divertida, es beneficia de la posada en escena del cinema de reunions amb sorpresa i conflicte, ric en diàlegs. Feia temps que no sentia riure tanta gent al cinema!
La indústria cinematogràfica francesa és molt potent. Tot ho aprofiten i amb ben poca cosa et fan una pel·lícula.
La indústria del cinema catalana no té ni el potencial ni els recursos que li caldrien. Al darrera tampoc no té un estat que la promocioni. Ni, molt em temo, una ciutadania tan compromesa amb la causa com la francesa. Cinema català… posa’t a caminar!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú