Mariconades papals

El digital Nacíó d’avui es fa ressó d’una de les notícies del dia: “Ja hi ha massa 'mariconeig'”.
El papa Francesc demana no admetre seminaristes homosexuals: «Ja hi ha massa 'mariconeig'». El cap de l'Església catòlica prohibeix als bisbes rebre nous membres del col·lectiu LGTBIQ+
Segons el papa Francesc, no s'ha d'admetre persones homosexuals als seminaris perquè ja hi ha "massa mariconeig" -frociaggine-, en italià, va ser la paraula que va emprar-.
El cap de l'Església catòlica va ordenar als bisbes el 20 de maig passat que no acceptessin més membres del col·lectiu LGTBIQ+.
La qüestió de la relació amb la comunitat LGTBIQ+ ha marcat l'etapa de Francesc al capdavant de l'Església catòlica i, tot i que de portes enfora sempre s'ha mostrat favorable a la seva inclusió i acceptació -amb matisos-, no es tracta de la primera sortida de to del pontífex. Per exemple, va arribar a dir que ser homosexual "no és un delicte, però sí que és pecat".
Que al segle XXI un papa, o qui sigui, encara mantingui aquestes postures no és sinó un símptoma d’estretor mental descomunal. Ai las!
La revista Sapiens publica un dossier interessant: “La persecució permanent de l'homosexualitat. Quan l'homosexualitat era delicte: mil anys de repressió a Catalunya”.
La persecució de l'homosexualitat ha estat una de les més constants i silenciades de la història. Les relacions entre persones del mateix sexe han estat habituals des de l'inici de la humanitat, i també han estat reprimides durant segles i segles.
Sàpiens presenta la primera síntesi sobre la repressió de l'homosexualitat a Catalunya, des de l'època medieval fins a l'actualitat. Una recerca inèdita i necessària que hem fet en diversos arxius i que ha permès tenir la primera radiografia dels acusats i de les víctimes durant l'època medieval i moderna.
Entre els segles XIII i XVIII, centenars d’homes van ser jutjats pels tribunals de Catalunya acusats del pecat de sodomia. Els homes acusats de sodomites eren cremats a la foguera.
El llarg període medieval, de vora mil anys, va anar estrenyent el setge sobre l’homosexualitat, en aquest cas la masculina, fent-la derivar d’un vici moral a un pecat i, finalment, a un fet criminal. I ho va fer entorn d’un concepte nou, el de la sodomia.
Quan, a partir del segle XIX, l’homosexualitat va deixar de ser un delicte, els metges van prendre el paper dels jutges en considerar-la una malaltia. Amb el franquisme, tornarien a ser perseguits, represaliats i estigmatitzats.
A data d’avui la situació ha millorat, i molt, però la lluita continua. Trista és l’època en què s’ha de lluitar per coses evidents.