La Leticia Asenjo fa un article “Si vols ser un bon escriptor, camina” (ARA llegim 9/10/2023) que m’interessa per un doble motiu. M’agrada caminar i m’agrada encara més escriure.
Esmenta la Rebecca Solnit de “Records de la primera inexistència”: Caminar era la meva llibertat, la meva alegria, el meu mitjà de transport gratuït, el meu instrument per conèixer els llocs, la meva manera de ser al món, de reflexionar sobre la meva vida i els meus escrits, d'orientar-me.
Molts altres autors, d'Aristòtil a Virginia Woolf, han escrit sobre els beneficis que caminar ha tingut en la seva escriptura.
Una de les projeccions de muntanya del Centre Excursionista del Penedès, la del 31 de maig, és molt suggeridora: “Bangkok - Barcelona a peu”, a càrrec de Lluís i Jenn. Un documental de 27’ i xerrada.
Jenn i Lluís han caminat des de Bangkok (Tailàndia) fins a Barcelona. Durant 955 dies de ruta han fet 16.048 km a peu i creuat 21 països “explorant el món, cercant la bondat de la gent”.
Sembla que no pugui ser, oi? La meva ruta més llarga a peu és la de Montblanc a Montserrat, un centenar de km en un parell de dies, i ja em va semblar en el seu moment una heroïcitat.
Aquests últims dies ens arriben notícies tràgiques de turistes que han perdut la vida lluny de casa seva, en països hostils envers els turistes. Això però ja és un altre tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú