Molt bona reflexió de Toni Vall quan diu que Charlot, l’homenet del bigoti, el barret negre i el bastó de caminar garrell, deu ser el primer treballador ras de la història del cinema (Charlot i el Primer de Maig. ARA 5/5/2019).
Bé, de fet era un rodamon, però de tant en tant tenia feina. Les feines de Temps moderns, per exemple, encara avui una de les mirades més lúcides al fet laboral, a l’explotació, al sotmetiment a la feina, a l’alliberament del treball.
Completament d’acord amb Toni Vall quan diu que la de Charles Chaplin podria ser perfectament la creació individual més important de la història del cinema. La seva criatura, desvalguda i poètica, també coratjosa i, sobretot, subversiva, múrria, llesta com una fura, conserva eternament viva la seva força expressiva.
A Temps moderns agafa una bandera que ha caigut d’un camió i, per equivocació, es posa a encapçalar una manifestació de treballadors que reclamen millores. L’atreviment el porta a la presó. Fins i tot així, Charlot n’està orgullós.
Pensar en el cinema proletari és pensar en el carrer. El carrer és on habita el nòmada, el desposseït, el pària. La ciutat de Charlot és la ciutat de tothom, la igualtat màxima, el somni que un dia les classes socials i les seves fronteres no seran una dictadura que acatem amb resignació.
Fallen Leaves (títol original, Kuolleet lehdet; lit. 'Fulles mortes') és una pel·lícula romàntica de comèdia dramàtica de coproducció finlandesa i alemanya del 2023 escrita i dirigida per Aki Kaurismäki.
Fallen Leaves barreja romanç, cinefília, alcoholisme i una mica de mambo italià sota cels finlandesos,
Retrata un grapat de vides més o menys dramàtiques, concentrades al voltant d’una passió que, a Finlàndia, és gairebé una forma de vida, el karaoke.
Amb tota la seva veritat a sobre, amb la seva soledat, amb els seus conflictes laborals en feines mal pagades i on són pitjor tractats (quan no acomiadats sense indemnització), amb el seu rutinari dia a dia, Alma i Holappa són éssers d'una ficció molt real.
Pel·lícula sòbria, lenta, emotiva, amb un ritme que pot sorprendre i que ens ofereix una història d’amor i de superació de dues persones perdedores en un moment molt difícil.
Un retrat de les penúries del proletariat actual. I l’amor com una via de sortida lluminoss i esperançadora. Bon cinema d’autor, meravellosa pel·lícula. Es troba a Filmin.
A tall de recordatori: #TalDiaComAvui, el 1886, tingueren lloc els fets d’Haymarket a Chicago, on foren executats treballadors anarquistes. Al Congrés obrer socialista de París de 1889 es va decidir que fos el Dia Internacional dels Treballadors. És la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs ahir la vam veure a casa. Casualitat, coincidencia, ... I ens va agradar molt la gosadia del director I el producte resultant una radiografia crua però alhora tendra de la realitat de les classes pobres finlandeses.
ResponElimina