Bona salut?

Clara Ardèvol entrevista Joan-Ramon Laporte, professor emèrit de farmacologia de la UAB, que ha publicat 'Crònica d'una societat intoxicada' (“Actualment s’estilen tractaments que algú et posa i ningú no et retira”. Vilaweb 14/4/2024).
Al seu llibre aborda de manera molt detallada la sobremedicació i la polimedicació de la societat catalana, els efectes adversos dels medicaments i el consum acrític que se’n fa..
Constata que les malalties, la incapacitat i la mort causada per medicaments normalment no queden registrades en els certificats de defunció.
Els medicaments són causa de malaltia, però una causa de malaltia que no es registra de manera sistemàtica en les estadístiques. Seria semblant al tabac: causa tants milers de morts, però en els certificats de defunció no consta que la mort ha estat per tabac, consta que ha estat per infart de miocardi, per ictus o per càncer de pulmó. Esfereïdor, oi?
Una altra píndola contundent: la constitució dels sistemes sanitaris d’accés universal al final de la Segona Guerra Mundial va ser una enorme conquesta, es concebia l’assistència sanitària com un dret humà bàsic. Els medicaments en formen part, i cal disposar dels adequats. Però això ha canviat. Actualment el sistema sanitari no tracta gent malalta, tracta sobretot gent sana fent-los creure que estan malalts. Es diu que la medicina ja no és curativa, sinó que és preventiva, amb el lema fals que és millor prevenir que curar.
Ara molta de la pràctica assistencial no és de problemes mèdics. Tenim una societat que idolatra la “bona salut” i confia que tots els problemes es resolen amb tecnologies i no amb solidaritat humana o amb el que era la medicina: l’acompanyament, el consell del professional que et coneix, etc. 

I així ens va!