Al matí, a l'hort, tocava arrencar l'herba que ha fet créixer la pluja, clavar les canyes i lligar les tomaqueres, així com cal. Tal com feia el pare i tal com em va animar a fer al parterre del pati fa uns quants anys l’Enrique, el veí pintor de brotxa gruixuda i hortolà a temps parcial, veí de casa. Si res no es torça menjarem tomàquets ben bons quan sigui l’hora.
De canya:
- Cantar-li la canya a algú: dir les veritats; dir el que es pensa obertament a algú, tot mostrant disconformitat amb ell; fer-li uns retrets greus.
- Literatura de canya i cordill: formada per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa.
- Escanyapobres: persona avara que explota la misèria dels pobres; usurer.
- Que et donin pel … amb una canya esberlada. Millor que no!
I de tomàquets i tomaqueres:
“Tomàquets verds fregits” (títol original en anglès Fried Green Tomatoes) és una pel·lícula de Jon Avnet, estrenada el 1991, adaptació de la novel·la “Fried Green Tomatoes at the Whistle Stop Cafe de Fannie Flagg”. Ha estat doblada al català.
Un drama sense pretensions però de factura impecable, emotiu i de bon veure. Un relat entranyable sobre l’amistat i el pas del temps.
Ara que cada cop costa més trobar tomàquets amb gust de tomàquet jo lligo tomaqueres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada