Es denuncia la precarització de la sanitat pública, especialment de l’atenció primària, les condicions laborals de les seves professionals, les privatitzacions en detriment dels serveis públics i el sistema pervers que s’enfoca només en la intervenció sobre les malalties en comptes d’establir polítiques transversals que fomentin la Salut.
Demà passat és el dia mundial pel dret a la salut. De fet, tots els dies haurien de ser pel dret a la salut.
Demanar hora la teu CAP o comentar amb la gent que t’envolta les llistes d’espera per a tot és de les coses més tristes i lamentables que pots fer.
Res no fa pensar que el panorama hagi de canviar. Aquest és un titular de premsa d’avui mateix: “L’hospital Vall d’Hebron comunica a la plantilla que no renovarà el contracte de 200 professionals. L'hospital no compta amb els fons covid i ha d'assumir millores salarials de l'ICS i la redistribució de professionals”.
On és aquell sistema de salut considerat modèlic i eficient d’anys enrere? Que ja no és el sistema sanitari una estructura d’estat?
Alegrem la jornada amb un tema esplèndid: “A woman's heart”. Mary Black, Frances Black, and Karen Matheson performing Eleanor McEvoy's song in Glasgow. https://youtu.be/m03aJR1avcY?si=gPnpwWFyHQ4uNwuw
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú