La Marina Garcés a la seva darrera publicació (El temps de la promesa. Nous quaderns anagrama, 2023) afirma que vivim en el temps de l’accident. L’afirmació és paradoxal perquè un accident és ni més ni menys que aquell esdeveniment que, de manera imprevista, irromp el curs regular de les coses.
Un accident obre un abans i un després. Afirma que actualment l’accident no interromp sinó que organitza el sentit de la temporalitat: el present se sosté entre un inquietant “encara no” i un terrorífic “ara ja sí” (pàg. 57).
Parla dels tres termes amb què avui ens referim al temps de l’accident: crisi, col·lapse i catàstrofe.
Tots tres es fan servir d’una manera paradoxal: la crisi ha passat a definir la normalitat, el col·lapse és inherent a la lògica dels sistemes en què vivim, i la catàstrofe esdevé el sentit del futur. Per això diem que el nostre present no té futur, que no sigui el de les ombres que projecta el seu passat.
Un cop llegit el text un parell o tres de cops es comença a entendre. A punt de ser declarats zona catastròfica, vaja. Quin futur ens espera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú