La Ilham ve a cuinar a casa i ens prepara, entre d’altres exquisiteces, un cuscús espectacular. D’origen magrebí, fa 9 anys que viu a Vilafranca i té un parell de fills en edat escolar, juganers, sense pantalles, que saben comportarse i es poden portar a tot arreu.
El cuscús és un plat típic de l’Àfrica del nord, preparat amb farina de blat de moro o d’arròs i carn en petits bocins (moltó, pollastre, etc.), i eventualment amb mantega, sal, cigrons, carxofes, etc.
He viatjat un parell de cops a Marràqueix, punt de partença i d’arribada quan puges al Toubkal, el cim més alt de la serralada de l’Atlas (4.176m). Us puc assegurar que en tornar de fer el cim, un cop net i polit, el cuscús del sopar en una terrassa de la plaça de Yamaa el Fna és de les coses més preuades que et pots imaginar.
Brutal l'ambient de la plaça. Durant el dia hi ha molt de moviment, però a partir de les sis fins a altes hores de la nit la plaça pren vida. S'ha de veure i viure.
El cuscús d’avui m’ha traslladat a Marràqueix.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú