El dret a reparar i l’obsolescència programada

El dret a reparar (tornar a posar en bon estat allò que ha sofert un dany; restaurar), ja sigui una reparació moral o material, hauria de ser un dret humà d’abast universal.
El capitalisme salvatge i insostenible ens l’ha estafat durant dècades, embogit pel consum depredador i sense escrúpols. La tendència al mínim esforç, tan humana com universal, també li ha aplanat el camí, que no tot és culpa del sistema, i ens ha portat on som, a una societat consumista i plena d'andròmines on trobem poc espai per a la reparació i amb la tirania de l’obsolescència programada que ens porta al caos i al desastre..
Llegeixo que el Parlament Europeu aprova la llei que vol acabar amb l'obsolescència programada (Gerard Fageda. ARA 23/4/2024). La Unió Europea obligarà els fabricants a oferir la reparació de tots els productes, i a oferir peces de recanvi a preus raonables. Ja era hora! Esperem que això es porti a la pràctica de manera efectiva.
Estaria bé tornar a fer servir tota mena d’aparells de llarga durada, amb més d’una vida, i no viure sotmesos a la tirania de l’obsolescència programada. Tot i que ja sabem que tots els artefactes (les persones humanes incloses) tenim data de caducitat.