Constato que El Caso encara existeix, ni que sigui en versió digital i sota l’aixopluc d’ El Nacional.
El pare no comprova diaris però sí que és cert que, de tant en tant, el comprava i comentava algun dels episodis més rebregats i sanguinaris.
Llegeixo els titulars del darrer número. Sang i fetge… i molta misèria i violència, que mai no és gratuïta. Prefereixo la dels germans Cohen, al cinema. O els Crims de Carles Porta.
Em ve al cap una lectura recent i molt suggeridora: L’assassinat considerat com una de les Belles Arts (Thomas de Quincey. Aeditors. BCN). La trama, delirant. Un excèntric club londinenc de fa un parell de segles es dedica a analitzar críticament els assassinats de la gran ciutat.
Amb un rigor filosòfic exquisit, De Quincey ens endinsa en les ambigüitats de la lògica i la moral, un dilema encara ben viu als nostres dies.
I és que, al capdavall, la vida mata. Una dedicatòria que em penso que ve a tomb:
A tots els estimats difunts
que m’han precedit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú