Aquesta tarda, a 2/4 de 8, a la sala d’actes de l’Escorxador, Ramon Gener presentarà Vilafranca la seva novel·la “Història d’un piano”, un relat en el qual un piano construït a la ciutat alemanya de Brunsvic l’any 1915 i retrobat més d’un segles després en una botiga d’instruments musicals del barri de Gràcia, es convertirà en el fil conductor d’una intensa història d’amor i redempció que portarà el protagonista a recórrer la història d’Europa del convuls segle XX.
A la presentació, organitzada per l’editorial i La Cultural Llibreria, el pianista i director coral, Miquel Villalba -l’hereu de casa-, serà l’encarregat de glossar la novel·la amb la qual Gener es va proclamar guanyador del Premi Ramon Llull.
Ara fa uns 20 anys, quan el Miquel i el seu germà Martí començaven a tocar el piano a casa, recordo que fèiem broma. Fins i tot vam arribar a posar un cartell, com a les pelis del far west, que venia a dir allò de “no dispareu al pianista”.
Aquesta tarda escoltarem el Miquel, que de fet farà de teloner del Ramon Gener. I tinc curiositat per veure com se’n curt d’una situació que no sé ben bé ni com ni per què, no li resultarà del tot còmoda. Com que és molt capaç i té una bona caixa d’eines no em fa patir gens ni mica.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú