La Carlota Gurt (ARA Llegim. L'escriptora accidental. 6/5/2023) carrega contra sant Jordi. “Sant Jordi no m’agrada /…/ Però quan escrius, Sant Jordi és encara pitjor. Si més no, per a alguns. Que als editors i a les llibreries els agradi aquesta diada és comprensible. ¿Com podria no agradar-los si s’estima que es venen entre un 15% i un 20% dels llibres de tot l’any? /…/ Sant Jordi em posa trista perquè constato que comprar llibres és l’excepció, i no la norma per a molta gent. /…/ També hi ha la cura d’humilitat de quan et posen a signar al costat d’algú que ven milers de llibres. Te n’alegres per l’altre, però et sents com un idiota rematat. /…/ Racionalitzem-ho una mica: que els supervendes facin la marató té sentit, però els autors normalets podríem fer-ho d’una altra manera més humana i propera, signar a un lloc al matí, a un altre a la tarda i llestos. /…/ Podríem convertir Sant Jordi en el que imaginem sobre el paper. Tenim una gentada al carrer i una literatura cada dia més forta. Creguem-nos-ho una mica més i siguem menys populistes.”
El meu pensament està amb els escriptors, no mediàtics, que han d’escalfar cadira i han de somriure i que comptaran, amb els dits, els llibres que firmen. És ben trist que els personatges mediàtics es converteixin d'un dia per l'altre en els escriptors més venuts amb llibres de pa sucat amb oli i amb llibres que, majoritàniament, són fum, això si és que no hi ha ni foc, ni fum, ni cendra. És una tendència imparable que banalitza la creació literària i enfosqueix el panorama literari al meu entendre.
Totalment d'acord amb el Toni Soler quan diu "Teniu tot l'any per comprar tota mena de llibres. Avui, marqueu-vos un detall amb el país: regaleu llibres d'autors catalans, en català i d'editorials catalanes". Fem-li cas. Omplim els carrers d’il·lusió, màgia, amor i cultura. Bon sant Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú