La bossa o la vida

Acabo de rellegir, en diagonal, algun dels relats de l’antologia de conte policíac “La bossa o la vida” (L’Esparver. Llegir núm. 24, 1990). No sóc un bon lector de novel·la negra, no, però de tant en tant…
En una encertada introducció en Manel Ollé explica l’evolució del gènere criminal, de les dues tendències no sempre fàcils de delimitar: el conte policíac (Edgar Allan Poe com a referent) i la novel·la negra (Dashiell Hammett com a figura fundacional).
Durant la dècada dels anys vint del segle XX als Estats Units aconsegueixen una gran difusiò els pulps magazines, revistes barates de temàtica diversa. En aquests mitjans es gesta una nova manera de tractar el crim.
La “National Prohibition Act” (1920) o “llei seca”, que il·legalitza les begudes alcohòliques prepara el terreny per a la viol`necia, la corrupció, la misèria i el crim. Literariament parlant la deducció deixa pas a l’acció, l’enigma al crim, mentre els ambients i els personatges ja no reben el tractament esquemàtic i convencional.
A casa nostra Manuel de Pedrolo, director de “La cua de palla, Jaume fuster, Xavier Coma, el col·lectiu Ofèlia Dracs, Ferran Torrent, Andreu Martin… i d’altres en son uns bons exemples de la bona novel·la negra.
Aquests dies que se celebra el centenari del naixement de Marlon Brando -insuperable Vito Corleone de El Padrino- penso en la grandesa, l’èpica, la violència extrema i els estralls de la “llei seca”, que espero no haver de patir mai en primera persona: el vi és mitja vi-da.