Ja ha arribat la moda del Estats Units. L’acte de celebrar la separació es va iniciar el 2008 a Los Angeles, a càrrec de Christine Gallagher, organitzadora d’aquest tipus de festa i autora de “The Divorce Party Handbook” (2017), un manual sobre com organitzar la celebració.
Això ens ho explica la Joana Justícia ( “Anar de viatge amb les amigues o sortir a navegar: arriben les festes de divorci”. ARA 11/5/2024)
No ens ensenyen a divorciar-nos. Celebrar la fi del matrimoni pot semblar fora de l’habitual, però cada cop menys. Fa més d’una dècada que es fan les “festes de divorci” o “comiats de casat i casada”.
Fer aquest tipus de celebració, diuen, no és per frivolitzar el divorci, ja que de per si és un procés dolorós, sinó que es tracta de donar-li la volta.
Abans es considerava el divorci com un trauma o un fracàs i prou, i ara se li dona un caire d'alliberament, com una oportunitat per créixer personalment.
Els experts destaquen els avantatges que pot tenir aquesta festa sempre que es respecti el procés de dol que comporta una separació.
Arribats en aquest punt no em puc estar de fer esment d’un parell de frases ocurrents:
I tu, “contra qui et cases”?
“Les parelles poden acabar bé o durar tota la vida”.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú