Visca els nuvis i visca les núvies!

L’enyorat Carles Capdevila ja ho tenia clar (Visca els nuvis i visca les núvies! ARA 7/11/2012): tenir parella no és obligatori, ni és fàcil, ni sempre acaba sent per sempre, ni tampoc cal.
És una opció, un projecte, una aventura. Parteix de l'amor i, a vegades, porta a la voluntat d'oficialitzar la relació, posar-hi papers, elevar-la a pública, ritualitzar-la, fer-ne un contracte. Tampoc aquest pas és obligatori, ni garanteix res.
Un del privilegis de la nostra generació és haver anat vivint en directe el procés de visualització i normalització legal de l'homosexualitat.
L’any 2020 a Catalunya es van casar 15.285 parelles. (14.311 pel civil i 974 per l’església).
Una xifra molt afectada per la pandèmia, ja que el 2019 es van celebrar 26.939 matrimonis, dels quals 24.074 van ser civils. 26.016 parelles estaven formades per un home i una dona, 424 per dos homes i 499 per dues dones (Idescat dixit).
Tot i que les parelles actuals tenen opcions il·limitades quan es tracta de cerimònies, vestits i costums, molts casaments encara conserven alguns rituals del passat. Aquesta és la conclusió de la infografia “Tradicions i supersticions del món per a l'èxit d'un matrimoni” (Maria Labró Vila i Esther Utrilla Pérez ARA 12/11/2021).
A Europa Occidental, Amèrica del Nord i Oceania el costum estableix que els contraents es donin mútuament anells com a símbol d’aliança matrimonial.
A Alemanya tenen una tradició que consisteix en trencar plats i porcellana amb bastons i escombres per atraure la bona sort.
Al Marroc el casament ha de durar set dies, amb festes separades per a cada membre de la parella.
Als banquets russos qualsevol convidat pot cridar “Gorko!” i els nuvis s’han d’aixecar i fer-se un petó.
A la Xina els nuvis tradicionals van de vermell, el color que simbolitza alegria, amor, fidelitat i prosperitat. Durant la cerimònia, els nuvis rendeixen homenatge als seus avantpassats.
De tots els casaments de cine em quedo amb el de la pel·lícula “The Deer Hunter” (El cazador) una pel·lícula bèl·lica, dramàtica i èpica britànico-nord-americana de 1978, dirigida per Michael Cimino i protagonitzada per Robert De Niro, Christopher Walken i Meryl Streep
A l’inici té lloc un casament seguint el ritual jueu d’un dels tres protagonistes. Uns minuts de joia i de felicitat i una cerimònia preciosa pel que recordo.
Doncs això, cada terra fa sa guerra. Visca els nuvis i visca les núvies!