Una autèntica revolta de la pagesia. Això va passar al mes de febrer, quan fins i tot milers d'agricultors, amb els seus tractors, van prendre la capital catalana.
Aquest dilluns els pagesos tornen a mobilitzar-se a les carreteres per reivindicar millores en el sector. Ho fan en un tall que es preveu històric i sense precedents. El sector pretén pressionar els estats i la mateixa Unió Europa en plena campanya electoral del 9-J.
“Quan fem arribar les nostres demandes a la Generalitat ens diuen que això depèn de Madrid i, a Madrid, que depèn d’Europa, així que ara mirem amunt i ens volem fer sentir”.
Amb aquestes protestes el sector reclama més seguretat alimentària en relació amb els productes importats de fora de la Unió Europa, que s'eliminin els impostos a l'energia als productors agraris i que se simplifiquin els tràmits administratius.
Són la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa qui poden resoldre el problema, que no serà gens fàcil: el Parlament Europeu està dividit sobre la pagesia: la dreta culpa l'ecologisme i l'esquerra els baixos preus.
Europa es veu envaïda per productes del camp de tercers països molts més barats que els que es cultiven als estats de la UE.
S’ha d’ajudar els pagesos per fer front a la importació de tercers països que pressionen els preus a la baixa? Com?
El tema és cabdal. Va de sobirania alimentària, de protecció d’un sector de l’economia estratègic i de fer possible que pagesos i ramaders treballin i es guanyin la vida dignament.
I Europa què fa al respecte? La Unió Europea és, ara mateix, com l’orquestra del Titanic. Segueix tocant la mateixa música mentre el vaixell s’enfonsa (Matteo Renzi, exprimer ministre italià).
La pedregada de dissabte passat va malmetre unes 800 ha del Penedès. L’hort que porto va quedar bastant tocat, fins el punt que només salvarem mitja collita d’hortalisses. Jo rai que sóc un horticultor de pa sucat amb oli. El drama desolador és el dels pagesos que han perdut la collita de raïm d’aquest any… i de la temporada que ve segons com.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú