Dissabte passat vam anar a dinar a casa dels padrins del Martí. Ja ens van fer saber que no calia portar res. Amb tot, però, sempre tens el dubte, i altres cops hem aprofitat l'ocasió per portar algun licor o postres.
Aquest cop no, els hem portar un ram de flors, de paniculates, ben maco. Convençuts que el dinar ja el tenen controlat i que no els faltava res.
La reflexió és simple i convincent: siguem agraïts, així com cal, però no amb cap regal relacionat amb el dinar. Un ram de flors sempre és un bon regal que s’agraeix i que a molta gent li encanta.
Regalar és un acte de generositat que no sempre resulta de fàcil execució. Cal que el regal es faci en un moment oportú, que sigui en, que de desagraïts l’infern n’és plecertat, que agradi…
Cal ser agraïts en aquesta vida, que de desagraïts l’infern n’és ple. La sensació de benestar que s'experimenta quan es té la sensació d’haver encertat amb el regal és satisfactòria, com em penso que ha estat el cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú