Amadeo Lladós. “Men going their own way”: homes que van a la seva.

Sento que uns centenars de persones han denunciat al jutjat el “coach” i venedor d’èxit fàcil Amadeo Lledós. A La Directa (Lionel S. Delgado. Lladós al país dels incels. Núm. 579, juny 2024) llegeixo que la seva fama és una conseqüència lògica d’un moment de crisi existencial entre els homes en un context que interpel·la una masculinitat assedegada de seguretat, de sentit de pertinença i d’un espai de claredat.
La seva missió és ajudar les persones a convertir-se en el “guanyador” que porten dins i poder “escapar del sistema per viure la vida dels teus somnis”. (Amadeo Lladós, profeta del nihilismo. Rodrigo Pérez. El País 3/5/2024 )
Té una curiosa filosofia que barreja estoïcisme, el relat del “self-made man”, versions del cristianisme i grans porcions de cotxes, iots, cases…
Exhorta els seus seguidors a aixecar-se a les 5 del matí, a treballar més, a no queixar-se, anar al gimnàs. Però, sobretot, sorprèn l'atracció que genera en els milions de fanàtics i imitadors, que el segueixen amb una fidelitat gairebé total.
Una altra faceta de l'èxit d'Amadeo Lladós sembla relacionar-se amb com els homes d'aquesta generació lidien amb l'emergència del feminisme i la manca d'èxit. El món dels “incel” –cèl·libes involuntaris–.
L'aparició de Lladós, profeta de l'èxit, però també símptoma nihilista, no hauria de fer més riure. En els joves que mobilitza Lladós veiem històries de solitud, de precarietat i, sobretot, amb falta de pertinença. Homes perduts sense projecte vital.
Lladós tira molt de la sensació de grup, de la pertinença i la certesa. També apel·la als qui rebutgen el joc de la seducció i que volen centrar-se en la seva vida, en les seves coses, en el seu negoci, en el cultiu personal i rebutgen la incidència de les dones en la seva vida (“men going their own way”: homes que van a la seva).
És un estafador violent que insulta, menysprea i tracta fatal els seus pupils. Hem de rebutjar la narrativa senzilla que veu Lladós com un simple mentider amo d’una estafa piramidal, que ho és.
La pregunta no és com traiem a aquests nois (assedegats d’alguna clau de seguretat, de sentiment de pertinença i d’un espai de claredat) de la secta sinó què els estem oferint a canvi.