La persecució de l'homosexualitat ha estat una de les més constants i silenciades de la història. Les relacions entre persones del mateix sexe han estat habituals des de l'inici de la humanitat, i també han estat reprimides durant segles i segles.
Entre els segles XIII i XVIII, centenars d’homes van ser jutjats pels tribunals de Catalunya acusats del pecat de sodomia. Quan, a partir del segle XIX, l’homosexualitat va deixar de ser un delicte, els metges van prendre el paper dels jutges en considerar-la una malaltia. Amb el franquisme, tornarien a ser perseguits, represaliats i estigmatitzats.
La revista SÀPIENS (núm. 267. Homosexualitat: l'orgull i la revolta LGTBI+) fa un reportatge sobre la revolta LGTBI+ coincidint amb la celebració d’avui.
Recorda com, amb l’arribada de la democràcia, entitats com el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) van poder portar la seva lluita al carrer, i es van aprovar legislacions pioneres com la Llei d’unions estables de parella. Però, malgrat les llibertats assolides, les amenaces i les agressions contra els homosexuals no han desaparegut mai.
Tal com passa en tota dictadura totalitària entestada a esclafar la més mínima discrepància, el franquisme va tenir la diversitat sexual en el punt de mira, però no era pas una excepció.
La marxa a Nova York contra la batuda que havia fet la policia, la nit del 28 de juny del 1969, a l’Stonewall Inn, un bar gai de la ciutat, va ser un punt d’inflexió.
Han passat 55 anys i la lluita encara continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú