Bicicletes

Ho he llegit. La bicicleta, un desastre pel capitalisme. Un ciclista és un desastre per a l'economia d'un país: no compra cotxes ni demana diners prestats; no paga pòlisses d'assegurances; no compra combustible, no paga manteniment ni reparacions; no paga estacionaments; no requereix autopistes; no es torna obès… a no ser que sigui un “friqui” dels pedals i de les bateries elèctriques.
Caminar encara és pitjor. Els vianants ni tan sols compren una bicicleta.
El que tinc moltes ganes de llegir “Les bicicletes i els dies”, el darrer llibre de Jordi Romeu (EUMO. Premi d’assaig Ricard Torrents Bertrana convocat per la Universitat de Vic i Eumo Editorial). Les crítiques són bones i l’autor té solvència contrastada. Copio algun fragment que he llegit.
Einstein pedalava mentre rumiava la teoria de la relativitat; Sylvia Plath anava en bicicleta per esbargir-se i fugir de la monotonia; Zola es movia a cop de pedal entre casa de l’esposa i casa de l’amant; Beauvoir i Sartre gaudien de les excursions en bicicleta en una França ocupada pels nazis; Beckett, Ferrater, Colette, Nabokov o Twain van enfilar els protagonistes de les seves obres en un bicicle; i el cinema ha bastit centenars d’històries sobre el selló d’aquest objecte revolucionari.
Entre la crònica sentimental i la història cultural, aquest llibre és un passeig sobre dues rodes pels valors de la contemporaneïtat.
Mitjà de locomoció, eina de treball o màquina de guerra. Il·lusió d’infantesa, còmplice del festeig adolescent, objecte de desig i promesa de llibertat. Jordi Romeu estira el fil d’una memòria que segurament tots tenim.