A poc que no badis pots arribar a veure cada cosa… Ara fa una estona, sense anar més lluny, tot caminant pel camí de la pedrera, als afores de Vilafranca, una persona amb el cotxe en marxa tot passejant el seu gos lligat amb una corretja. Una cosa mai vista -per part meva si més no-! I jo que em pensava que tot estava inventat!
Agosarat com sóc m’he atrevit a posar nom a la tal pràctica. “Car dog”. Diria que és ben bé això, i ara que està tan de moda inventar-se anglicismes innecessaris per copsar la realitat, doncs mira, no està pas del tot malament. I és que no se m’acut cal alternativa llaminera en català.
No critico pas aquesta modalitat de passeig amb gos, no. Res a veure amb el “retrorunning” a tall d’exemple. Que ja són ganes també! Prou de cul que anem a títol personal i com a país per haver, a sobre, de córrer cap enrere, amb tots els perills que això comporta. És que no sé pas on anirem a parar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú